27 de enero de 2013

EL CAMINO...

"Los primeros pasos son los más difíciles. A cualquiera le tiemblan los pies cuando se va abriendo su propio camino muy arriba sobre el abismo".

"Cada vez me interesa menos la altura a la que puedo subir o la distancia que puedo caminar. Son los abismos de mi alma , el hecho de estar perdido en la soledad , lo que influye sobre mi curiosidad.

Reinhold Messner.


Siempre pionero, siempre polémico, auténtico, arriesgando en sus actividades y en sus palabras. Nunca nos deja indiferentes. Palabras que nos invitan a la reflexión, a encontrar nuestro lugar, nuestro camino hacia las montañas, hacia los reinos de grises y frío...


7 comentarios:

Mayte dijo...

Una mirada que traspasa, una vida que contagia, una frase que toca el alma.

TRanki dijo...

hey pekas...

Quan tenia 11 o 12 anys em passava hores a la biblio del CEC, a l'estiu, sol llegint llibres de muntanya, manuals d'escalades, revistes i tot el que arreplegava.

Recordo l'impacte que em va suposar llegir "el Septimo grado", per dues coses...per el "terror" que em provocava recrear mentalment les situacions que describia, i alhora per l'extranya maner d'explicar els coses del messner, en primera persona reflexiva, amb unes ínfules que a mi aleshores em semblaven excessíves i narcisistes...

No sé, miraré de donar-li una segona oportunitat.

Sempre m'he debatut entre dues variables a l'hora de valorar un escalador, COM escala i COM ÉS...darerrament ja quasi només dono valor a la segona...igualq ue quan era tant "petit"...i no recordo quan em vaig perdre pel COM ESCALA...però mai em va acabar de satisfer...

Crec que llegint "HISTORIAS DEL SEXTO GRADO" del LIVANOS, vaig començar a recapacitar.

Quant vagi pel CUARTO GRADO, ja et diré el què..hahaha.

Salut i mutanyes...sempre amunt...

Vladimir Bustóf de la Sousa dijo...

Brutal!

Salu2

Anónimo dijo...

Sí, me viene la misma palabra, brutal, todo el blog lo es.

Saludos

Pekas dijo...

MAYTE... contagiarse de vida.. lindo.. ;-) Abrazos llenos de vida...

TRANKI... si... es cert.. va haver una época que el Reinhold era una mena de "pornostar" de les muntanyes.. de les reflexions en veu alta... Como el buen vino.. amb el temps...lluny del focos... escriu coses força interesants.. si més no..
ens ajuda reflexionar sobre a on anem.. nosaltres com a individus.. amb les nostres pors i les nostres muntanyes... :-)
Salut i muntanyes.. company... amunt.. sempre amunt...

VLADY... amén.. !!!

CELESTA... bienvenida.. y gracias por tus letras... :-) Un abrazo desde las montañas...

dM dijo...

Todo la vida se trata de la búsqueda de uno mismo, aunque pocas personas son las que llegan a entenderlo.

Cris Pérez-Vàzquez dijo...

Es una lástima que la montaña y los sectores hallan dejado de ser esos rincones inhóspitos donde perderte para encontrarte.

Ahora la estamos llenando de basura, de gente, de ruido, de conversaciones insulsas... Se ha convertido en otro Chiquipark más. ¡Una lástima!

Después de mi fin de semana aborregado (con escalada incluida), me acuerdo del Übermensch de Nietzche, de los conceptos ecofascistas de Pentti Linkola y de la búsqueda de personas honestas de Diógenes... ¿Hacen falta más Messners o menos borregxs?

Pekas! Ja saps que m'encanta remoure pensaments i consciències i si és provocant, encara millor!!!

;*